Belén García: "Fer ciutat vol dir harmonitzar economia, urbanisme i cohesió social"

A un any de finalitzar el mandat, Sant Joan Despí es troba en un moment d’efervescència. La ciutat, que frega els 37.000 habitants, busca un equilibri delicat: créixer per oferir oportunitats sense renunciar a aquesta essència que la seva alcaldessa, Belén García, defineix com a "Una ciutat amb cor de poble". En una entrevista amb Vilapress, la edil desgrana una gestió que combina la captació de fons Next Generation, l'impuls econòmic amb projectes que posen les persones al centre de la diana política. Quan la alcaldessa parla de la seva ciutat, ho fa amb la passió de qui la sent , la coneix com a ningú i l'estima

Quan només falta un any per acabar el mandat,  quin balanç fa de la seva gestió?

Bé, doncs com tots els processos en els quals tens propostes per desenvolupar, intens i apassionat. Jo crec que ha estat un mandat que encara no ha finalitzat, però intens perquè ens vam presentar amb molts projectes i apassionat perquè al final aquests projectes són per transformar i millorar la ciutat. No lliures de dificultats com sempre i com totes les etapes de la vida de les ciutats, però jo ho valoro molt positivament. A més, ha estat un mandat en el qual hem aconseguit fons Next Generation, hem aconseguit formar part del pla de millora urbana de barris, hem pogut desenvolupar una part importantíssima del nostre programa.

Balanç de mandat: Valoració "molt positiva" a un any de les eleccions, amb consecució de fons europeus i del pla de millora de barris

Per tant, jo en faria una valoració molt positiva perquè, sobretot, hem aconseguit qualitat de vida per als veïns i veïnes i aportar alguna cosa a la felicitat d'aquestes persones. I això és el millor del servei públic. Una ciutat, jo en dic ciutat,  és una ciutat amb cor de poble. Jo sempre  explico que Sant Joan és una ciutat perquè és moderna, té reptes de futur interessants, té moltes oportunitats; per tant, juguem a la categoria de ciutat, o volem jugar a la categoria de ciutat, però no volem perdre el cor de poble.

Com es veu el futur del creixement i com harmonitzar-lo amb l'entorn?

Bé, jo crec que tu has dit una paraula molt interessant, harmonitzar-lo. Jo sempre parlo més que de creixement, de construcció; sempre parlo de fer ciutat. I fer ciutat vol dir això, harmonitzar aquelles coses, aquells àmbits que després juguen en el desenvolupament de la ciutat que han d'estar en perfecte equilibri. Llavors, és harmonitzar el seu desenvolupament econòmic, el seu desenvolupament urbanístic i la seva cohesió social. Si una d'aquestes tres potes et falla, doncs ja no estàs fent ciutat, estàs fent una altra cosa, que també és lícita.

Urbanisme: 5,8 km² de superfície amb planejament aprovat que prioritza zones verdes i equipaments sobre el creixement descontrolat

Estàs desenvolupant projectes econòmics, estàs treballant els aspectes socials, però aquest concepte del qual nosaltres parlem de fer ciutat, entenent que la ciutat són les persones i entenent que hi ha d'haver una harmonització de tot aquest creixement, transformació o canvi, digue-li com vulguis, doncs han d'estar aquestes tres potes com a elements fonamentals.

En aquests moments, aquestes tres potes :econòmica, urbanística i social, en quina situació es troben?

Doncs mira, des del punt de vista de la cohesió social, és a dir, tot el que pensem en l'àmbit econòmic i en l'àmbit urbanístic, ha d'anar sempre a unir i a cohesionar socialment per a acabar d'esborrar les bretxes que puguin existir. Per tant, en els altres dos àmbits, sempre la mirada ha d'estar en les persones i en aquesta idea de cohesió social, però a més amb projectes propis, amb una voluntat clara de transformar la realitat des de la proximitat.

Des del punt de vista de la mesura i l'avaluació d'aquests projectes de cohesió social, també hem de mantenir aquesta mirada centrada en les persones i en resultats tangibles que ens permetin saber si realment estem reduint bretxes i generant oportunitats reals per a tothom. Per tant, en l'àmbit dels indicadors, igual que en els projectes, la clau és que siguin útils, pràctics i que ens parlin de la vida real de les persones, que no es quedin en la fredor de la dada sinó que expliquin històries de millora i d'impacte positiu.

Ara, per exemple, que hem tingut les ajudes de la llei de barris, per a nosaltres el tema de la teleassistència, de poder universalitzar-lo, és importantíssim. En el tema de la teleassistència, per a nosaltres és fonamental poder mesurar no només quantes persones hi tenen accés, sinó com això impacta en la seva qualitat de vida: indicadors com el percentatge d'usuaris que mantenen la seva autonomia a casa gràcies al servei, la reducció d'ingressos hospitalaris no programats, o el grau de satisfacció de les persones usuàries i de les seves famílies són dades que ens diuen si la universalització està funcionant de veritat. Perquè al final, no es tracta només de donar un servei, sinó de garantir drets i de fer que les persones visquin millor, amb més dignitat i més seguretat.

En l'àmbit educatiu, per garantir que cap jove es quedi enrere, necessitem indicadors que vagin més enllà de les notes: taxes d'abandonament escolar prematur desglossades per origen socioeconòmic, percentatge d'alumnat que accedeix a estudis postobligatoris segons el nivell educatiu de les famílies, o la participació en activitats complementàries a les escoles bressol. Aquests indicadors ens permeten veure si les polítiques d'equitat estan arribant a qui més ho necessita i si estem construint trajectòries d'èxit compartides. En l'àmbit de l'educació, es tracta de fer projectes perquè no hi hagi cap jove que es quedi enrere i tots tinguin oportunitats, i això passa per acompanyar des de la primera infància, per detectar dificultats a temps i per oferir suports reals i personalitzats.

Aquí tenim projectes en l'àmbit de les escoles bressol, de garantir l'esport com a vida saludable per a tots i per a totes. L'esport, entès com a eina de cohesió, ens permet treballar valors, crear xarxes veïnals i promoure hàbits que impacten directament en la salut pública. Per això, mesurar la participació en activitats esportives per barris, la diversitat dels participants o la percepció de benestar associada a aquests projectes ens ajuda a ajustar les polítiques i a fer-les més efectives.

O sigui, aquest àmbit de la cohesió social està funcionant, té projectes de futur i a més una incidència claríssima sobre els projectes dels altres dos àmbits. Perquè quan millorem l'accés a la teleassistència, estem també alleugerint càrregues familiars i facilitant la conciliació; quan invertim en educació primerenca, estem prevenint desigualtats futures i construint ciutadania crítica; quan garantim l'esport per a tothom, estem creant espais de trobada que enforteixen el teixit social. Tot està connectat, i la cohesió social és el fil que ho vertebrar tot.

Per tant, la nostra aposta és clara: indicadors que serveixin per prendre decisions, projectes que transformin realitats, i una mirada que no perdi mai de vista que el centre som les persones. I això, al final, és el que dóna sentit a tot el que fem.

Des del punt de vista de la cohesió social, és a dir, tot el que pensem en l'àmbit econòmic i en l'àmbit urbanístic, ha d'anar sempre a unir i a cohesionar socialment i a acabar d'esborrar les bretxes que puguin existir. Per tant, en els altres dos àmbits, sempre la mirada ha d'estar en les persones i en aquesta idea de cohesió social, però a més amb projectes propis.

En l'àmbit de l'economia, doncs tenim un projecte important que és  desenvoluparà al sector d'Agroliment, on allí torna el grup Agroliment a Sant Joan Despí i això és una bona notícia per a la ciutat.  Aquí va néixer i aquí torna a estar, però a més ens permet fer un projecte que primer ens vam plantejar com un hub, però volem fer un pas més enllà i no anar només a aglutinar empreses d'un mateix sector que puguin tenir interessos per relacionar-se amb les dinàmiques exteriors, sinó també desenvolupar dinàmiques interiors d'interacció d'empreses de diferents sectors que poden tenir interessos comuns i anar més cap al districte econòmic. Creiem que tenim una gran potencialitat.

Aquest teixit ja compta amb actors de primer nivell instal·lats al municipi:TV3, referent mediàtic nacional. Hospital Moisès Broggi, equipament sanitari estratègic. Ciutat Esportiva del FC Barcelona, pol d'esport i turisme. Empreses com Reig Jofre, Indra, Universal, Bayer, Bassi, Europastry ,i ara el retorn de Gallina Blanca. Aquesta concentració de talent, infraestructures i capital empresarial posiciona Sant Joan Despí com un espai atractiu per a la inversió i la innovació.

Teixit econòmic: Retorn del grup Agroliment i presència d'empreses com TV3, Hospital Moisès Broggi, Reig Jofre, Indra, Bayer i Europastry

Des del punt de vista urbanístic, quan parlem d'urbanístic estem pensant en habitatge perquè aspirem a fer que els nostres fills, les nostres filles i aquelles persones que també decideixen venir a Sant Joan Despí ho puguin fer.

Des del punt de vista de la rehabilitació, posarem 4.300.000 euros ara ja per fer rehabilitació d'habitatges, per millorar la seva eficiència energètica, per atendre problemes estructurals, per garantir l'accessibilitat. Moltes persones deixen les seves llars de tota la vida perquè no poden pujar al tercer, al segon o fins i tot al primer. Llavors això també és important És important que la gent tingui habitatges per anar-hi, però també que es pugui quedar en el que ha estat la seva vivenda durant tota la vida.

I si això no passa, també en l'àmbit de l'habitatge, tenim un projecte de 30 habitatges ara; ja teníem un parc d'habitatges per a gent gran, doncs ara n'incorporem 30 més. Hi ha noves actuacions previstes per a col·lectius específics, com els joves. Estem pensant en un projecte de 70 habitatges per a joves en len lloguer. Tenim 84 habitatges a Torreblanca, que en aquest any esperem poder lliurar. Iniciem el sector Agroliment, que ens donarà també 200 habitatges de protecció.Tant en la rehabilitació com en la creació de nous habitatges d'una manera acompanyada i harmonitzada, estem fent la feina.

Volem intervenir al Pascual Cañiz, al Barri de les Planes, un barri que el coneixeu i sabeu que ha estat un barri on les oportunitats existeixen, però gràcies a la reversió que s'ha fet d'aquest barri. Llavors cal anar transformant espais per millorar les zones verdes d'aquest barri, els espais de trobada. També  en l'àmbit de l'urbanisme, els equipaments que són fonamentals. Un equipament genera cohesió social. Llavors hi ha barris nous, com el Barri de les Begudes, on hi ha d'haver un centre cívic de referència nou i allí hi incidirem de manera important perquè és una inversió gran també poder fer un centre cívic i després també dotar-lo d'activitat per a totes les necessitats que pugui tenir el barri.

I des del punt de vista del medi ambient i la sostenibilitat, continuar treballant perquè tota aquesta granja que tenim protegida del Parc Agrari doncs segueixi sent un espai de natura i un espai de la ciutat. Seguir treballant pel verd, per les espècies que menys consum hídric tenen. Per tant, posar tot el que són tendals i protegir sobretot els nens i les nenes que estan en aquests espais de joc. Treballar tot el tema de les energies renovables amb més electrolineres. Millorar el transport públic perquè la gent cada vegada utilitzi menys el vehicle privat. Sabent que el vehicle privat també té un espai i que és necessari. I obrint altres oportunitats. Per tant, aquests tres àmbits han de jugar, com tu bé deies, en harmonia. Si no, estem fent una altra cosa que no la discuteixo però que no és el nostre objectiu. El nostre objectiu és les persones, fer ciutat. Aquest és el nostre objectiu.

Model de ciutat: Aposta per l'equitat sobre la igualtat - garantir oportunitats reals segons necessitats de cada col·lectiu

Es marca el municipi una línia vermella pel que fa al nombre d'habitants?

Hi ha un pla d'urbanisme en el qual això ja queda plasmat. Per  insisteixo en el no construir ciutat sinó fer ciutat. En el concepte, en la diferència. És a dir, el fer ciutat és harmonitzar i per tant és pensar no tant en el número. El número serà el que resulti. Perquè no sé si al final el perfil de les famílies que vinguin als 200 pisos seran  de famílies de 4, de 3, de 2 o de 6. Això no ho sé. Perquè a més també dependrà dels moments econòmics. 

Aquesta qüestió depèn de múltiples factors, com la conjuntura econòmica i les tendències socials. En lloc de fixar-me en una xifra concreta, parteixo d’una pregunta fonamental: què necessita realment aquesta ciutat? La resposta és clara: qualitat de vida per als seus habitants. Això es concreta en disposar d’escoles bressol, parcs, un entorn verd, la conservació dels serveis públics i un centre cívic de referència a cada barri. En aterrar aquesta visió al territori, el repte es materialitza en com executar-la. La solució passa per definir una proposta urbanística equilibrada: construir els habitatges necessaris, però sense excedir-se, per preservar les zones enjardinades i garantir espai per a equipaments públics. D’aquesta manera, es configura un model territorial coherent.

Aquesta és la base del planejament urbanístic vigent. Donat que Sant Joan Despí compta amb una superfície de 5,8 km², cal actuar amb criteri. El que ja estableix el Pla d’Habitatge es desplegarà progressivament, i el seu impacte final dependrà del ritme de desenvolupament de cada àmbit aprovat, així com de les necessitats residencials reals de les famílies.

Davant la manca de sòl disponible, diversos municipis estudien optimitzar l'espai mitjançant edificacions de més alçada.

 A Sant Joan Despí aquesta realitat ja és present: a Les Begudes, per exemple, conviuen edificis més alts sense que això hagi generat cap conflicte ni impacte negatiu en la convivència. La clau no rau en l'alçada en si mateixa, sinó a garantir la capacitat per organitzar i mantenir la qualitat de vida de les persones que hi habiten. Un cop assegurat aquest benestar, la resta de factors passen a un segon pla.

Un Sant Joan Despí, en algunes zones tan diferents social i arquitectònicament, ha estat capaç l'Ajuntament de cohesionar i facilitar la mobilitat entre el territori?

Jo sempre dic que això és mèrit dels meus predecessors i de la democràcia. Ho explico sovint: Sant Joan Despí, igual que molts —per no dir tots— els municipis metropolitans, especialment els més propers a Barcelona, durant l'època predemocràtica vam ser el "pati del darrere" de la capital.

És a dir, Barcelona té una capitalitat important que ens va molt bé a l'àrea metropolitana, perquè és un tractor econòmic potentíssim; aquesta capitalitat ens ajuda a tots. Però avui dia entenem que Barcelona actua com un element dinamitzador de grans potencialitats, no només per la seva condició de capital, sinó perquè compta amb tota l'àrea metropolitana. Aquest és el concepte que tenim ara. Abans, però, no es pensava així: només es mirava des de la capitalitat. La necessites, sí, però la mantens al pati.

Crec que s’ha fet una gran feina, de la qual he tingut la sort de formar part durant alguns anys. El fonament d’aquest treball és una perspectiva clara: si es posen les persones al centre i es manté una visió global de ciutat, totes les polítiques s’orienten en aquesta direcció. Cada nucli conserva la seva personalitat, però compartim una única festa major on es pot anar a ballar a la plaça de l’Ermita i acabar prenent un rom cremat a Torre Blanca. Tot i que cada barri disposa del seu centre cívic per cobrir necessitats pròpies i fomentar la convivència, equipaments com la biblioteca o el poliesportiu s’utilitzen sense cap reticència en qualsevol altre nucli. Es tracta de no perdre de vista l’objectiu fonamental: garantir la cohesió municipal. Així, independentment del barri on resideixi un jove, uns serveis públics de qualitat asseguren que, malgrat els diferents punt de partida sociològics, tothom pugui assolir les mateixes fites. Sense una oferta esportiva, cultural i educativa accessible per a tothom, es multiplicarien les divisions socials a la ciutat; no per la riquesa de les identitats locals, sinó per l’aparició de bretxes estructurals, precisament el que hem volgut evitar.

Parlant d’aquesta cohesió, ara que, per desgràcia, el tema de la immigració ocupa la palestra informativa, com està cohesionada la ciutat i quin tipus d’immigració acull Sant Joan Despí?

 Sant Joan Despí es va construir, de fet, amb una onada immigratòria molt similar a la que va arribar amb la meva família l’any 1966. En pocs anys, gràcies a la industrialització —amb empreses com la Gallina Blanca o la Corberó— i a la incorporació de la dona al mercat laboral, la població va passar de 12.000 a 28.000 habitants. La ciutat s’ha forjat, doncs, amb diverses realitats i orígens. L’altre dia ho comentava amb algunes persones amb qui xerràvem sobre la llengua i la identitat: néixer en un lloc o en un altre és, al cap i a la fi, una circumstància. Si la meva mare s’hagués posat de part a Pequín en lloc de fer-ho a Astúries, jo seria d’allà, però segurament no m’hi sentiria identificada. El que importa és l’elecció personal. Jo vaig decidir, de cor, ser catalana. Em sento d’aquest país, l’estimo i, a més, l’he contribuït a construir. Crec que en el futur passarà exactament el mateix.

Immigració: "Néixer és un accident. Jo sóc catalana per decisió de cor" - defensa la cohesió social i critica els discursos simplistes contra la immigració

 Actualment, Sant Joan Despí acull dos perfils migratoris clarament diferenciats. D’una banda, persones que arriben cercant oportunitats vitals i laborals, i que sostenen una part important de la nostra economia i dels nostres serveis, a més de tenir ple dret a residir-hi. De l’altra, professionals qualificats d’arreu d’Europa que venen contractats per grans empreses i que aporten talent i coneixement. En tots dos casos, el que porten és treball, humanitat i, en molts casos, una contribució valuosa al desenvolupament local. 

Sempre insisteixo que, quan sorgeix algun problema, cal abordar-lo com el que és: un repte concret, mai una qüestió d’origen. Per exemple, de vegades circula el tòpic que les persones d’origen magribí tenen més fills o depenen més de les ajudes socials. La realitat és que sovint es tracta de famílies en situació de vulnerabilitat econòmica, amb xarxes de suport més febles, que necessiten el suport de l’administració. Aquesta precarietat no és fruit de la seva procedència, sinó de les condicions socials. Ningú desitja viure en la pobresa, i atribuir-ho a l’origen és un error. 

No li pregunto a ningú que vol obrir un negoci d’on ve. Sovint, des de l’administració, ens deixem arrossegar per la inèrcia i manca pedagogia, però també falten ganes d’escoltar. I ho dic amb franquesa: a vegades és més còmode oferir una resposta ràpida i simplista que no pas dedicar temps a explicar la complexitat d’una situació.

 Si algú m’explica que no troba feina i que viu una situació difícil, la resposta honesta és que potser el seu sector s’ha reestructurat i que necessita formació o reinserció laboral. Això exigeix esforç, temps i, a vegades, no hi ha garanties d’èxit. Per això resulta molt més senzill —i fal·laç— dir: “si no fossin els migrants, tu ja tindries feina”. És una fantasia: si una persona està desubicada professionalment, la marxa d’altres no li resoldrà el problema. A més, no és cert. Però és una explicació còmoda, perquè les veritables solucions són més complexes i ens exigeixen responsabilitat individual. Sovint no volem escoltar-les precisament perquè ens interpel·len directament.

Què els fa falta als joves per poder desenvolupar-se al municipi?

 Actualment ens trobem en ple procés d'anàlisi i definició, per la qual cosa encara no es poden aportar dades definitives, però el nostre enfocament és clar: volem focalitzar els esforços a garantir oportunitats reals per a tota la joventut, més enllà de les seves condicions socioeconòmiques o el seu origen. Som conscients que, en parlar amb els joves, sovint emergeix la percepció que les ajudes no són equitatives, però també hi ha una demanda legítima d'oci i diversió.

 Per això, treballem per promoure un oci responsable que la ciutat pugui acompanyar des de l'àmbit públic —sense substituir la iniciativa privada, com ara en la gestió de discoteques, que no és la nostra funció—, sinó complementant-la i garantint-ne l'accés universal.

Quan parlem d'oci, ens referim també a l'esport, a les biblioteques, al Boulevard com a espai de trobada i participació, i a les festes comunitàries: la castanyada, el Halloween, les celebracions LGTBIQ+... Totes aquestes iniciatives tenen una clara dimensió lúdica i les impulsem des dels límits del que és possible des de l'administració pública. En aquest sentit, la Festa Major també ens interpel·la: què podem oferir als públics més joves? Més enllà de l'oferta festiva, però, la nostra prioritat com a administració és garantir l'equitat d'oportunitats. 

Joventut: Polítiques basades en l'equitat - beques de transport, suport educatiu personalitzat, acompanyament psicològic i oci responsable

Si a un jove li agrada jugar a futbol però la seva família no pot assumir el cost de l'equipament o dels desplaçaments, l'Ajuntament ha de ser el suport que elimini aquests obstacles: facilitant material, organitzant trasllats o assegurant un àpat merescut després de l'activitat.

De la mateixa manera, si un adolescent s'incorpora més tard al sistema educatiu o requereix un ritme d'aprenentatge diferent, posem a la seva disposició recursos de suport a les tardes perquè pugui seguir el currículum en igualtat de condicions, entengui els continguts i eviti situacions de frustració. I quan la joventut travessa moments complexos de l'adolescència —sovint vinculats a l'edat, l'entorn o les emocions—, oferim acompanyament psicològic i emocional en espais juvenils propers i no hostils, per facilitar el seu creixement personal i benestar. Finalment, si un jove vol continuar els seus estudis fora de Sant Joan Despí —ja sigui a la universitat o en cicles formatius superiors—, garantim que el transport no sigui una barrera, amb beques específiques per a qui acrediti la seva matrícula

 Aquesta és la nostra visió de les polítiques de joventut: no buscar una igualtat formal, sinó treballar per l'equitat, assegurant que cada persona tingui el suport que necessita per estar en les mateixes condicions que la resta i que ningú quedi enrere per circumstàncies alienes a la seva voluntat. Al cap i a la fi, volem que tots els joves puguin ser feliços i desenvolupar-se plenament al municipi.

Falten quatre anys perquè es compleixin els 30 anys de l'Agenda Urbana. Què falta fer per assolir els objectius del 2030?

En l'àmbit del medi ambient i la sostenibilitat tenim, sens dubte, el repte més important. Altres àrees, com les polítiques d'habitatge, ja estan molt planificades i encarrilades; però la sostenibilitat presenta dificultats afegides en un context de certa indiferència o resistència social. Avançar en aquest camp és més complex perquè exigeix renúncies, planteja solucions urbanes intricades i interpel·la directament els nostres hàbits personals, fet que dificulta el canvi de dinàmiques.

Sostenibilitat: Repte pendent amb el Pla Clima de 85 mesures i resistències socials al canvi

Disposem d'un Pla Clima amb 85 mesures per desenvolupar, i crec que aquest és l'espai de transformació més rellevant que tenim per davant. Malgrat les dificultats, cal avançar cap a models de ciutat com el «3-30-300» [nota: regla que proposa 3 arbres visibles des de cada habitatge, un 30% de coberta arbòria i un espai verd de qualitat a menys de 300 metres], que impliquen compromisos col·lectius: reciclar, mobilitat sostenible, consum responsable...

En aquest sentit, tot i que la ciutat compta amb bons indicadors —tenim moltes zones verdes creades en entorns que abans eren molt durs—, encara hi ha marge de millora i resistències socials. A vegades, certs discursos polítics minimitzen la urgència climàtica amb arguments com «ningú no es mor perquè els cotxes contaminin», i aquesta percepció facilita la inacció: «Per què he de canviar els meus hàbits si no hi ha conseqüències immediates?».

Tanmateix, la realitat és que la crisi climàtica sí que té impactes directes en la salut. Per això, cal centrar l'objectiu en el medi ambient i la sostenibilitat com a eixos prioritaris de l'acció pública d'aquí al 2030.

Parla, en gairebé totes les respostes, de les persones com a centre del  consistori. Hi ha dos sectors dels quals no hem parlat: la gent gran, i les persones amb discapacitat, com ho contempla?

Segons molts veïns i veïnes sèniors del municipi, aquesta és una de les poblacions més agradables per envellir-hi. I no és casualitat: la gent gran ha estat una prioritat transversal en totes les àrees de gestió. Però cal matisar: "la gent gran" no és un grup homogeni. Tothom és igual en dignitat, però ve de situacions molt diferents i arriba a la vellesa en circumstàncies diverses. No és el mateix qui gaudeix de bona salut que qui afronta limitacions físiques o cognitives; per això, des de l'administració s'aposta per una mirada plural i adaptada a cada realitat.

Un dels èxits d'aquest mandat ha estat la posada en marxa del centre de dia municipal, una infraestructura que va construir l'Ajuntament i que, després de cinc anys tancada i amb les claus a la mà, s'ha pogut activar gràcies al conveni amb la Generalitat. A més, s'ha creat un segon centre de dia integrat en un equipament per a la gent gran, pensat específicament per a persones amb més dificultats funcionals.

Aquests recursos es complementen amb serveis com:

• Teleassistència ampliable, per donar suport a qui viu sol.
• Ajuts a la rehabilitació i l'accessibilitat domèstica: adaptació de banys, eliminació de barreres arquitectòniques o suports per a tasques quotidianes com pujar la compra.
• Apartaments adaptats, per a qui prefereix o necessita un entorn residencial assistit.
• Menjador social per a gent gran, un espai que combina alimentació saludable amb companyia i activitat social.

Per a aquelles persones grans que mantenen una bona salut però que, per edat, troben limitacions en el dia a dia, el municipi ofereix una àmplia oferta d'activitats:

• Tallers de memòria, ball, gimnàstica suau i tai-txi.
• Programació cultural a través de l'Aula Cultural, un espai de referència amb ponències de qualitat sobre temes d'interès.
• Activitats lúdiques i festes adaptades al col·lectiu sènior.
• Un programa de pàdel adaptat, que fomenta l'exercici físic i la socialització.

Un capítol essencial és la lluita contra la soledat no desitjada, un fenomen que afecta especialment persones molt grans que han perdut la parella, tenen els fills lluny o viuen situacions de vulnerabilitat emocional. Des del consistori s'han dissenyat programes específics per detectar, acompanyar i vincular aquestes persones a la vida comunitària.

Finalment, el municipi també atén el col·lectiu "sènior actiu": persones que, sense necessitar serveis assistencials, volen mantenir-se actives, aprendre i gaudir del temps lliure. Per a elles, l'oferta municipal combina formació, esport, cultura i participació social, sempre amb l'objectiu de garantir una vellesa digna, autònoma i plena.

Gent gran: Municipi "divertit" per envellir amb centres de dia, teleassistència universalitzada, activitats diferenciades per edats i lluita contra la soledat no desitjada

Pel que fa a les persones amb discapacitat, des s de fa anys, l’associació L’Estel, impulsada per pares i mares de persones amb diversitat funcional de diferents graus, ofereix un espai social, d’acompanyament, lúdic i d’aprenentatge. Des del primer moment s’han facilitat locals, subvencions i ajudes, i s’ha promogut la participació en tornejos i en la vida quotidiana de la ciutat.

Sovint dic que, sense l’entorn inclusiu que oferim, moltes d’aquestes persones no gaudirien de la qualitat de vida actual. És el cas d’en Marcos, de 90 anys, a qui vaig conèixer fa tres dècades mentre treballava en l’àmbit de la discapacitat. Avui és una persona autònoma que es mou per la ciutat i participa activament en el seu entorn. Sense un marc de seguretat i sense aquest projecte, molts d’ells —ara ja adults— no haurien pogut desenvolupar-se amb tanta independència.

A més, de L’Estel n’ha sorgit una nova entitat orientada a joves que cerquen feina, centrada en la formació i la inserció laboral. Com hem comentat, l’ocupació també engloba aspectes com la mobilitat, la sostenibilitat i la protecció del medi ambient, sempre amb les persones al centre.

Hi ha algun model de ciutat que li agradaria reaplicar? O Sant Joan Despí és únic?

Per a mi és únic. De fet, et diré que moltes vegades, per temes professionals i personals, allò que et planteges... Hi va haver un temps en què la gent volia anar-se'n a viure a urbanitzacions, fora d'aquí, a cases, unes de tranquil·les i tal. I jo tinc amics i amigues que han fet aquesta opció i em deien: per què no t'ho penses? I en el meu imaginari, , no concebia anar-me'n de Sant Joan Despí. Et pot semblar una cosa ridícula, però és que no.

S'està parlant d'ampliar el Johan Cruyff. Està preparat Sant Joan Despí logísticament per acollir això?

Si ets del Barça, coneixes el president? Saps quines són les seves estratègies comunicatives. Per tant, en un moment determinat, Jan Laporta va desplegar una d'aquestes estratègies: «Me'n vaig a Sant Joan Despí amb un aforament de 16.000 espectadors». Bé, doncs això forma part  de la seva estrategia comunicativas.

Nosaltres hem manifestat que entenem aquesta proposta, perquè està sobre la taula des del primer moment, des que es va construir el Johan Cruyff. La possibilitat d'arribar als 10.000 espectadors no és una idea nova; ja estava prevista en el projecte inicial.

Posteriorment, Laporta va afirmar que «amb 16.000 en tenim prou, ». Ara bé, és cert que han traslladat la necessitat d'ampliar les instal·lacions. Quan es va parlar del Johan Cruyff, el futbol femení no tenia la rellevància actual en el nostre imaginari col·lectiu. Tinc amics i amigues que em diuen: «Escolta, jo segueixo el Barça masculí, però si vull veure bon futbol, vaig a veure les dones, perquè juguen molt millor».

Per tant, és cert que el futbol femení ha adquirit una dimensió que fa que es retomï el projecte inicial. Ara bé, pel que fa a la xifra de 16.000 espectadors, que diguin el que vulguin, però no és possible. No és viable tècnicament ni des del punt de vista de la ciutat,.

I ara sí que volen parlar del projecte inicial, però això ha d'anar acompanyat d'altres mesures, ? Com es resol la mobilitat? Tenir el Barça a la ciutat és important i estem encantats i encantades que això sigui així. Jo crec que ells també estan molt contents d'estar a Sant Joan Despí, però cal fer-ho en harmonia.